FOTONOVEL·LA

Imatges personatges i història

Aquests són els personatges principals de la història
Les bambes i la Maria                                          

Personatges

Sabates velles
Són unes sabates bastant geloses, però tenen motius per ser-ho. També són molt simpàtiques, optimistes, i amb ganes de caminar. Solen cansar-se aviat, però el fet que algú les porti als seus peus, li fan sentir-se molt orgulloses. Són unes sabates que, quan la Maria se les compra, li encanten, i se les posa gairebé cada dia. Però al posarse-les tants cops es van gastant, i la Maria acaba cansant-se. Les sabates es queden a l'armari sense saber que li passarà algo molt millor.
 
Maria

La Maria és una noia d'estatura mitjana, tirant cap a baixeta. Té el cabell castant fosc i rissat. És grassoneta. Com a caràcter és una noia molt mimada,. igual que les seves sabates noves. És molt simpàtica, i la majoria de cops, bastant positiva. Li encanta anar de compres, i jugar al fútbol. Li agrada estar amb les amigues, i també amb la família. Li apassiona la xocolata.

Samba
En Samba és un nen de color que viu a Ghana, Àfrica. És d'estatura baixa, amb el cabell curt, els ulls negres i uns llavis mlt gruixuts. Està prim, ja que en el seu país l'escàs menjar li fa estar aixi. Psicologicament és molt carinyós, estima als que l'estimen, i molt extrovertit, però també una mica descuidat. Gairebé no té roba ni sabates, només té el que li porten d'altres països. Només té una mare, ja que el pare va morir per l'escassetat de menjar, tot i que ara, on és en Samba, el menjar ha augmentat i la gana ha disminuit.


Personatges secundaris 

Pares de la Maria

Els pares de la Maria són per ella, els millors pares del món. Li compren gairebé  tots els capritxos que té, però també saben dir que no.

Sabates noves
Són unes sabates més maques que les altres, i per aquest fet, s'ho té molt cregut. Són molt mimades per la nena, ja que són noves, i a la Maria li fa molta il·lusió tenir-les i cuidar-les. 

Et treuen lo bo, per donar-te lo millor

Tot va començar en una caixa de sabates...
Era un dia normal d'estiu, quan una noia va anar al decathlon a
comprar-se unes bambes per la nova entrada al col·legi.

-OHHH! Aquestes bambes són perfectes per a mi.

-Si!!! Per fi algú que m'agafa, portava ja tres mesos, i totes les
meves amigues s'han esfumat.- Pensaven les bambes

El primer dia de col·legi va ser quan vaig tenir el primer contacte amb el carrer.
Un dia rere l'altre, fins que va arribar el dia en el que em va passar algo molt extrany, però no savia ven bé el que era. Havia caigut sobre una merda!

-Que és això? Quina gran merda! - deia la bamba.

Després vaig arribar a casa amb aquella femta sota meu, i no van tenir més remei que netejar-me. Un cop m'havien netejat em van tornar a ficar a l'armari. Passaven els dies, fins i tot els mesos, i jo seguia tancada allà dins. Em sentia sola, i cada cop amb menys esperança per sortir d'aquell lloc tan fosc. Fins que un dia vaig sentir que, la mateixa noia que abans em portava als seus peus, ara cridava:

-M'encanten aquestes noves bambes! - va dir, tot emocionada.

Vaig veure que em quedaria aqui per sempre, ja no em valoraven. Vaig haver de conviure amb les bambes noves a l'armari, però realment, jo hi volia sortir, no alegraven gaire la vista.

Finalment vaig aconseguir sortir, però per anar a una espècie de contenidor on pensava que era el meu final. Però no va ser aixi, el meu indret tenia nom: Àfrica. Allà vaig conèixer a nens i nenes molt simpàtics, en especial a un, el que em portava als seus peus, en Samba. Després de tant de temps, tornava a recordar aquesta sensació de felicitat.