Tot va començar en una caixa de sabates...
Era un dia normal d'estiu, quan una noia va anar al decathlon a
comprar-se unes bambes per la nova entrada al col·legi.
-OHHH! Aquestes bambes són perfectes per a mi.
-Si!!! Per fi algú que m'agafa, portava ja tres mesos, i totes les
meves amigues s'han esfumat.- Pensaven les bambes
El primer dia de col·legi va ser quan vaig tenir el primer contacte amb el carrer.
Un dia rere l'altre, fins que va arribar el dia en el
que em va passar algo molt extrany, però no savia ven bé el que era.
Havia caigut sobre una merda!
-Que és això? Quina gran merda! -
deia la bamba.
Després vaig arribar a casa amb aquella femta sota meu, i no van
tenir més remei que netejar-me. Un cop m'havien netejat em van tornar a
ficar a l'armari. Passaven els dies, fins i tot els mesos, i jo seguia
tancada allà dins. Em sentia sola, i cada cop amb menys esperança per
sortir d'aquell lloc tan fosc. Fins que un dia vaig sentir que, la
mateixa noia que abans em portava als seus peus, ara cridava:
-M'encanten aquestes noves bambes! - va dir, tot emocionada.
Vaig veure que em quedaria aqui per sempre, ja no em valoraven. Vaig
haver de conviure amb les bambes noves a l'armari, però realment, jo hi
volia sortir, no alegraven gaire la vista.
Finalment vaig aconseguir sortir, però per anar a una espècie de
contenidor on pensava que era el meu final. Però no va ser aixi, el meu
indret tenia nom: Àfrica. Allà vaig conèixer a nens i nenes molt
simpàtics, en especial a un, el que em portava als seus peus, en Samba.
Després de tant de temps, tornava a recordar aquesta sensació de
felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada